Porquerisses és un agregat d'una vintena de cases amb uns trenta habitants, que pertany jurídicament des de 1857, al municipi d'Argençola, a la comarca de l'Anoia, i agrupada amb els nuclis d'Albarells, Clariana, Carbasí, Contrast, la Goda, Plans d 'en Ferran i Rocamora.
Format al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida, es troba a una altitud de 535 metres sobre el nivell del mar i les seves coordenades són E 371.738,5 i N 4.609.505,5 (I D50 UTM 31N); la longitud correspon a 1º 27 '33.03 "E i la latitud és 41º 37'30,43" N (ETRS89 geodèsics). Es troba a 17 km a l'oest d'Igualada, a 7 km a l'est de la Panadella, a 81 kims de Barcelona i a 82 km de Lleida.
El poble és travessat longitudinalment per l'antic Camí Reial, una via reconeguda pel Camí de Sant Jaume en la seva ruta de Montserrat a Logronyo i que dista 1067 km fins a Santiago de Compostel·la i es punt de pas del Camí Ignacià que va des de Loiola fins a Manresa.
Posteriorment, es va convertir en el punt quilomètric 541 de la N-II que en 1972 va ser desplaçat al nord del nucli i que cap al 2004 va ser reemplaçat, més al nord encara, per l'Autovia A-2, amb una rotonda i accessos al punt quilomètric 537.
Paral·lel al nucli i l'antiga carretera transcorre el curs del Riu Anoia al costat del qual hi ha l'antiga font del poble.
L’any 1365 es feia esment de
l’existència de dos focs al lloc, al cens de 1497 anota 5 famílies , al 1553 en
parla de 10 famílies, al 1685 data 7 cases, al 1830 diu que hi viuen 69
persones, al 1981 es parla de 20 famílies i al cens del 2006 reporta 41 habitants.
Porquerisses pertangué des del 1250 a
l’Ordre Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem i primerament fou dependent de
la comanda de Cervera; i des del segle XVIII fins al primer terç del XIX a la
de Barcelona, formant part del gran priorat de Catalunya fins a l’extinció de
l’ordre. Entre 1580 i 1587 Fra Agustí d’ Argençola i Montmar (originari d’ Argençola) fou Gran Prior de Catalunya de l’Ordre de Sant Joan de
Jerusalem que llavors disposava de gran
part de les cases hospitalàries de la extingida Ordre dels Templaris. La
comanda de Cervera comptava al moment de la desamortització del l’any 1848
entre d’altres propietats d’un terreny
amb bosc i un molí fariner a Porquerisses.
El poble disposa d’una petita església
anomenada de Sant Genís, que fou independent del XII al XIV, desprès fou sufragània
de la de Sant Martí dels Albarells durant 4 segles, al XVIII va pasar a
dependre de la de Sant Bertomeu de Carbasí, per tornar , ja com a simple
capella a la Sant Martí del Albarells.
El nom del seu titular acusa un
origen remot d’aquesta església que ha de
cercar-se no gaire lluny del temps de la reconquesta. L’edifici actual
no ofereix cap característica a la seva única nau amb restes de voltes en
nervadures.
En un turó proper es
trobava l’ermita de Sant Marc (s.XII-XVI). La construcció de la autovia al 2002
va descobrir les restes d’aquesta
església i la seva àrea cementirial d’una cronologia compresa entre els segles
XII i XVI dC. L’excavació va donar lloc a un total de 347 estructures
funeràries i les restes de 644 individus.
Al costat de l’ermita, al
turó proper, es van trobar el conjunt de
4 terrasses superposades amb
sitges rodons excavats al terra per
emmagatzemar cereals, i restes
d’edificacions residencials i de tallers.